El diagnòstic de fòbia específica, segons el manual de diagnòstic dels trastorns mentals DSM-V (APA, 2014), requereix la manifestació dels següents símptomes:
-
Temor o ansietat intensa per una situació o objecte determinat (injeccions, altura, volar, animals, veure sang, etc.). En els infants, el temor o l'ansietat pot manifestar-se amb plor, rebequeries, quedar-se paralitzats o agafar-se a algú.
-
L'exposició a la situació o a l'objecte de la fòbia gairebé sempre genera un temor o ansietat de forma immediata.
-
La situació o l'element fòbic s'evita amb un temor o ansietat intensa.
-
El temor és desproporcionat en relació amb el perill real que suposa l'objecte o la situació, considerant el context social i cultural de la persona.
-
L'ansietat, el temor o la conducta d'evitació és persistent i té una durada de sis o més mesos.
-
El temor, l'ansietat o les conductes d'evitació produeixen malestar o afecten l'àmbit social, laboral, acadèmic o d'altres esferes de funcionament importants per la persona.
Segons l'estímul temut, la fòbia específica pot ser de tipus:
-
Animals i insectes (gossos, ocells...).
-
Entorn natural (tempestes, aigua...).
-
Sang, injeccions i ferides (agulles, visió de la sang, procediments quirúrgics...).
-
Situacional (altura, ascensors, avions, llocs tancats...).