La teràpia de parella és un procediment dirigit a ajudar a les parelles a resoldre els conflictes i tractar problemes de relació que són freqüents en les consultes dels psicòlegs en l'actualitat. El procediment es realitza per part d'un psicòleg especialitzat amb la participació dels dos membres de la parella. L'objectiu no consisteix únicament a resoldre els problemes, sinó en dotar la parella de les estratègies perquè en un futur les puguin resoldre de forma autònoma.
El model cognitiu-conductual es caracteritza per l'aplicació d'una metodologia amb evidència científica. Això significa que les tècniques emprades han demostrat la seva eficàcia empíricament i han estat validades mitjançant estudis basats en el mètode científic. El nostre model considera que els problemes de parella estan basats en patrons de conducta i de pensament que són inadequats i que amb el pas del temps erosionen l'estabilitat de la relació.
La teràpia de parella procura fomentar canvis estables en el pensament i en el comportament amb l'objectiu d'harmonitzar la relació. L'objectiu és tractar aspectes conductuals, com són els problemes de comunicació, la dificultat per a arribar a acords i modificar patrons de conducta poc equitatius o asimètrics. Aquestes dinàmiques sovint condueixen a un desequilibri i a la pèrdua dels reforçadors positius que mantenien la relació. Quan això succeeix, els beneficis percebuts per un o tots dos membres poden resultar inferiors als costos que els suposa mantenir la relació. Aquest desequilibri pot derivar en una ruptura per falta d'estabilitat de la relació. Encara que en els problemes de parella i en la insatisfacció marital també estan implicats aspectes relatius al pensament, com les atribucions que realitza un dels membres cap a l'altre, les expectatives sobre la relació, o fins i tot determinades creences.
El procediment de teràpia de parella es du a terme en quatre estadis diferenciats. En una primera fase d'avaluació es realitzen entrevistes individuals i conjuntes amb la parella. Ocasionalment, s'apliquen qüestionaris i se sol·liciten autoregistres de certes conductes o pensaments per a determinar els problemes i els factors d'inici i de manteniment d'aquests. Aquestes proves inicials ens serviran més endavant per a determinar les millores de la relació mitjançant la comparació dels resultats inicials amb mesures realitzades posteriorment durant el tractament. Una vegada finalitzada l'avaluació s'expliquen les hipòtesis a la parella i s'acorda el tractament d'elecció. En la fase d'intervenció es du a terme el tractament psicològic mitjançant diferents tècniques dirigides a fomentar el canvi. El tractament inclou activitats en consulta, així com la realització d'exercicis terapèutics entre sessions. Entre les tècniques utilitzades sovint en el marc de la teràpia de parelles es troben els contractes de contingències, l'entrenament en comunicació, la resolució de problemes, tècniques dirigides a incrementar els reforçadors o altres tècniques destinades a fomentar un pensament més objectiu com la reestructuració cognitiva. Quan s'obté una millora significativa s'inicia la fase de seguiment, en la qual les sessions seran menys freqüents fins a arribar a l'alta definitiva.