El dolor és una percepció amb una funció protectora i d'alerta, que ens serveix per prevenir danys en avisar-nos quan estem exposats a una situació susceptible de produir una lesió. Imaginem què passaria si no sentíssim dolor i mantinguéssim la mà al foc durant un temps prolongat o estiguéssim asseguts en una postura inadequada massa hores. Per aquest motiu, considerem que el dolor té una funció adaptativa, ja que contribueix a evitar la cremada o ens obliga a canviar de posició quan notem càrrega muscular.
Malgrat aquesta funció, quan el dolor es manifesta crònicament ens pot afectar significativament a les activitats del dia a dia i produeix un patiment important a la persona afectada. El dolor crònic és bastant freqüent, atenent que el 25% de les persones el pateixen o el patiran durant algun moment del cicle vital.
El dolor, tot i ser causat generalment per una lesió, malaltia o inflamació, també té un component psicològic, ja que està modulat per les emocions, les interpretacions i per l'estat d'ànim de la persona. Per tant, constitueix una experiència multidimensional, determinada també per variables psicològiques i conductuals que interactuen modulant el desencadenant fisiològic de la lesió. Per aquest motiu, la intervenció serà diferent en funció de si es tracta d'un dolor agut o crònic.
En el dolor agut les actuacions estan dirigides principalment a disminuir la seva intensitat mitjançant intervencions mèdiques, quirúrgiques i farmacològiques. Contràriament, en el dolor crònic la intervenció es realitza també mitjançant psicoteràpia, per modificar aspectes psicològics i conductuals per poder reprendre les activitats quotidianes amb l'objectiu de disminuir el seu impacte, l'aversivitat, incrementar el grau de reforç positiu i millorar la qualitat de vida de la persona afectada.